El cap de setmana es presenta mogudet. Per començar, dissabte la final del mundial de rugby. Wilkinson i la selecció anglesa ho han tornat a fer, com fa cuatre anys quan varen guanyar el mundial contra tot pronòstic, els cavallers de la rosa hanfet valer el seu pundonor, el seu coratge i el seu esperit de sacrifici en front de la mera força bruta. Amb tot aquest esforç, emperó, no hages estat suficient per marcar clarament la diferéncia, es enls moments difícils quan destaquen aquells jugadors que clarament estan marcats per fer-ho, aquells que no senten la presió, aquells jugadors especials, fets d'una altra pasta, no te res a veure amb l'esport que practiquin o d'on siguin, te a veure amb el seu cor. Jonh Wilkinson es un d'aquests jugadors i al llarg d'aquest mundial, especialment al partit contra la selecció francesa, ho ha deixat ben clar a aquells que desde la seva ignorant normalitat encara ho dubtaven. En front tendran als springboks, la selecció de Sudàfrica, els favorits, podran amb la Rosa vermella?
Per altra banda tendrem el campionat de Brasil d'automobilisme, durant la setmana Ron Dennis i Fernando Alonso s'han encarregat de suavitzar les relacions entre el dos cops campió del mon i l'equip Mercedes Mclaren. El director de l'equip ha visitat el president de la federació espanyola de automobilisme per garantir la profesionalitat del personal de Mclaren i assegurar que el Fernando contarà amb tot el seu recoltzament per aconsegir el seu tercer mundial i el Fernando ha passat la setmana fent declaracions al respecte de que els problemes amb els pneumàtics al darrer gran premi varen esser "casualidad y algo de mala suerte" o que pel próxim "no necesitamos un observador, confío en el equipo", quan tots pensavem que el Fernando prescindia de falsos protocols i deia exactament el que li estava passant, resulta que era només perque pensava que ja no tenia possibilitats de guanyar el mundial, ara que torna a haver una petita llum al final del túnel ja torna a ser el rei de la hipocresia, tot plegat fa remoure els budells, realment si es mereixen que s'hen digui el circ de la fórmula 1, està ple de pallassos dels que no fan riure.
El diumenge a la tarda el Gran premi del criador dels 5 anys memorial Tomeu Estelrich, molt atractiu programa de carreres a l'hipódrom de Son Pardo culminat per la final del criador a on els millors exemplars de la lletra L lluitaran pel lideratge de la generació. Lluna Plena amb el Biel Pou als comandaments son la parella a batre, es convenient que la egua menorquina no perdi de vista a Lex Mf, a Lost, o ja com a sorpressa més grossa a Larissa Labou que baix les ordres de El Rafael Matas ha experimentat una expectacular millora, la feina de l'entrenador de Korea clarament ha fructificat amb una egua que ve de guanyar les dues eliminatories previes i que quan va arribar a les cuadres Matas arrosegava bastants de problemes de comportament. Sort a tots.
