Aquesta nit estic indignat, enfurismat, desolat, sento que la força m'abandona pel costat que haurien de defensar els meus companys. Que ells siguin uns covards o no, no m'importa, però que per defensar la seva postura de covards titllin la meva valentia d'imprudència temerària és una cosa que no puc consentir. Estic fins als collons de submisos, cony. Si una persona t'insulta i s'enfronta a tu, callar i mirar cap a un altre costat no és una opció, les disputes no són dolentes, en realitat són la base de la societat, la confrontació, el dol, la competència. Dins d'aquesta societat o trepitges o ets trepitjat, i quan vénen a trepitjarte és quan més fort has trepitjar tu. La impunitat és la principal responsable de la violència, la violència és un fenomen cultural, no és innat, i la violència s'aprèn. Els experts assenyalen clarament que el natural és l'agressivitat, unida a reaccions d'índole suprarenal i hormonal. Hi ha molt de química a la conducta humana, i està unida a la supervivència. El que passa és que hi ha gent que confon el viure en societat amb amagar-se en la societat perquè com a individus no són res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada